CADAQUÉS (CATALUÑA). LA PECERA DE LAS VANIDADES
Fragmento del relato homónimo de Joan C. Roca Sans
El día antes de recoger la exposición me disponía a hacer más tomas de vídeo para montar un documental, pero no lo veía claro y pedí un milagro.
– Oooh. ¡Esta es la Mohny! La que más me gusta es la Sali, es cla -va- da. Mira, si es la Tatú con su cabello rojo. ¡Y como baila! – Iba diciendo la Mami con su acento japonés y señalando los cuadros con el dedo.
Era el milagro que yo había pedido. Tan pronto la vi flanquear la puerta imaginé el vídeo. Esta mujer japonesa pequeña y de cara redonda, tocada con una gran gorra, hablando con media sonrisa, iba recorriendo los personajes de los cuadros. No había nada más, el vídeo estaba montado. Y es que yo ya me había acostumbrado a creer en los milagros y cuando digo esto me refiero a pensar que todo es posible con la única condición de que creas en ello.
He oído a mucha gente que este pueblo ya no es lo que era. Mentira. Yo he vivido en Cadaqués muchas de las mejores experiencias de mi vida a lo largo de treinta años y siempre digo: «No, Cadaqués no cambia, es básicamente el mismo, los que cambiamos somos nosotros». Empecé este relato con la llegada de la Mohny y lo termino hablando de milagros. Cadaqués transforma a las personas. A veces atrae a gente con problemas y pueden pasar dos cosas: o vas hacia abajo o te salvas, dos opciones que son la cara y la cruz de la misma moneda. Todo depende de la suerte y la capacidad que tenga cada uno para reinventarse.
© JC Roca Sans
PINTURA
Pequeño formato
Gran formato
ESCULTURA DIGITAL
JC ROCA SANS
Spirit of Cadaqués
ATRAPAR LA VIDA
Pinturas al óleo, esculturas de madera lacada e impresión digital sobre mármol y metacrilato. Proyección del documental “Dotze dones a Cadaquès” de David Castro
Exposició a la Societat l’Amistat Sales d’exposició del Casino de Cadaqués Plaça Dr.Trèmols nº 1. Tel 972 258800
Exposició oberta de l’1 a l’11 d’abril de 2015 Horari matins de 10 a 1h i tardes de 4 a 8h
INAUGURACIÓ DIVENDRES 3 D’ABRIL A LES 7 DEL VESPRE www.rocasans.com
NOTA DE PREMSA
Quan encara no s’ha apagat el record de l’exposició que la Societat l’Amistat va programar a l’estiu de 2012, Joan Carles Roca Sans (Barcelona 1946) torna amb aquesta mostra per descobrir-nos que Cadaqués, per si algú en dubtava, té vida després de l’estiu, transformant-se en la matriu on es gesten experiments artístics de tota mena, que fan que aquest poble sigui un lloc especial i diferent de tots els altres.
Roca Sans, que viu a Cadaquès de manera intermitent des de fa més de trenta anys, utilitza les situacions viscudes a l’hivern de l’any passat com a pretext immediat per crear un univers perceptiu de relativa simplicitat, impacte i potència expressiva amb l’ús de colors plans, formes tancades i arrodonides encerclades per línees contundents, característiques comunes als seus quadres de la darrera dècada.
Els apunts de la sèrie que acull aquesta exposició fan un intens recorregut per la galeria d’art d’en Patrick Domken, els locals de can Shalabi, el Brown Sugar o les festes del poliesportiu… per acabar convertint-se en quadres fets amb el propòsit declarat d’atrapar la vida per entendre-la millor.
Quan varen anar més enllà de l’avantguarda, els pintors postmoderns no volien ni podien rebutjar la tradició, perquè les darreres conquestes de la modernitat ja eren tradició. Pintors com Roca Sans, formats a Belles Arts a finals de la dècada dels setanta, ho han respectat tot i al mateix temps ho han qüestionat tot, desconfiant de qualsevol que oferís veritats absolutes, completament conscients que l’absència de referents és el que caracteritza l’art contemporani.
Tot i que es poden inscriure dins l’art Pop, aquestes pintures no s’apropien d’imatges alienes, sinó que parteixen de l’observació i interpretació directe de situacions viscudes, amb la qual cosa prioritzen l’expressió personal i l’aventura creativa.
JC ROCA SANS
Cal examinar sa proposta artística de JC ROCA SANS (Barcelona 1946) a la llum de sa seu coherència interna, ja que és un artista que va viure de primera mà a Alemanya i als EUA ses experiències postmodernes des vuitanta i que, malgrat això, o potser gràcies a aquest fet, sempre ha construït es seu llenguatge, no a partir de llicències representatives, sinó de conviccions pròpies, dibuixant i pintant la vida, l’amor i la mort com a temes recurrents, en un intent d’oferir una visió personal de la condició humana.
ITINERARIO DEL PROYECTO. MUESTRAS PRESENCIALES 2007-2015
- Siros. Retorn al mar dels déus. Apothiki Foundation. Paros. Grècia.2007
- Malta. Els papers de Shcermerhorn. Torre castell de Palau–sator. S IX. 2009
- Tànger. Els fills de l’Estret. Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí 2010
- Patmos. Janus Bifront i l’Apocalipsi. Museu d’Escultura Contemporània. Fundació Vila Casas. Palafrugell. 2010
- Nicòsia. La ciutat dividida. Museu de fotografia contemporània. Fundació. Vila Casas. 2011-2012
- Dubrovnik. El setge. Museu de pintura contemporània. Fundació Vila Casas. Barcelona 2011-2012
- Carloforte. Gent d’almadrava. Societat l’Amistat. El Casino. Cadaqués. 2012
- Siracusa. Lucía Luca i l’arquitecte alemany. Castell de Benedormiens. Castell d’Aro 2013
- Lampedusa. Rebel·lió al sud del Sud. Atrium Torroella. Castell de Bellegarde. 2015
- Cadaqués. La peixera de les vanitats. Societat l’Amistat. El Casino. Cadaqués. 2015
