LAMPEDUSA (ITÀLIA). REBEL·LIÓ AL SUD DEL SUD
Fragment del relat homònim de Joan C. Roca Sans
Salvatore Cappello agafa el megàfon i expressa als estrangers la seva solidaritat i la de la població de Lampedusa.
– Us garanteixo que us portaran a Itàlia d’aquí a un o dos dies, en avió!
Aleshores, Ciro Caruana li demana el megàfon. Rosanna també el reclama, però Ciro li diu:
– No Rosanna, no som a Verona, aquests no suporten que una dona els doni ordres. Deixa’m a mi.
– Ja n’hi ha prou de “pasta”, avui es menja cuscús! D’acord, ara tornem al Centre –ordena Ciro, adreçant-se a la multitud.
En pocs minuts, un grup nombrós es reuneix per emprendre la tornada cap al Centre d’Identificació i Expulsió. Els immigrants creuen de nou el poble en sentit contrari, cridant altre cop “Llibertat, llibertat”. Cappello, Ciro, Rosanna i altres lampedusians els acompanyen. Els carabinieri els deixen passar, mentre els antidisturbis s’aparten.
La desfilada es dirigeix cap al barri Imbriacole, on és el CPA, a un quilòmetre de distància. És impressionant veure l’estreta carretera plena de gent que desborda per les voreres. Al cap de vint minuts, el grup arriba fins a la porta del Centre. Alguns entren, altres dubten. No se’n refien: no volen anar més enllà si els carabinieri no deixen que Capello, Ciro i alguns més entrin. Aquests proven de travessar la porta, però els funcionaris del Ministeri de l’Interior els ho impedeixen. Entre les forces de l’ordre i els manifestants creix la tensió.
– Sou pitjors que els de Gadafi! –els deixa anar Rosanna, que sap com les gasta la policia–. Amb els cops de peu que els claveu, no és estrany que no se’n refiïn!
– El proper cop, els aneu a buscar vosaltres! –els crida Cappello.
Els “il·legals” insulten la policia: “bastards, cornuts, llibertat”. Assalten i colpegen una ambulància que va de pressa i vol obrir-se pas entre la multitud. Comencen a veure’s cops de porra i a sentir-se insults entre els carabinieri i els manifestants. Després, poc a poc amaina la bronca i es recobra la calma; una calma aparent: tant els lampedusians com els immigrants han decretat una treva, a l’espera de comprovar si el Ministeri de l’Interior prepara el pont aeri o si caldrà tornar a l’acció.
Mentrestant, el poble resta apagat. Les botigues segueixen tancades, en part per la vaga general indefinida contra Maroni, en part perquè “amb tots aquests clandestins rondant, mai se sap”. En aquesta situació de caos, s’escampen rumors d’immigrants borratxos, intents de suïcidi, robatoris.
S’escampa una espècie de psicosi que, malgrat tot, no afecta la solidaritat dels autòctons envers els clandestins. Els immigrants es van dirigint al CPA. A la nit, quasi tots han tornat. Però és un retorn temporal. Demà serà un altre dia i si el govern no afluixa, si no es decideix a traslladar els immigrants a altres centres en el continent, si no fa marxa enrere sobre el nou CPA, la metxa tornarà a encendre’s sense remei.
Ciro i Rosanna estan suats i exhausts. No han menjat res en tot el dia i ja són prop de les tres. Pels carrers encara es veuen grupets de magrebins. Es dirigeixen caminant a casa d’un company d’ell, que està de servei. Es creuen amb un autobús de la Guardia de Finanza que patrulla buscant fugitius. Cada cop que en troben un, el conductor fa un xiulet i el conviden a pujar.
En arribar a la casa, Ciro treu dues tòniques de la nevera, obre un armari, i desprès d’una estona de recerca infructuosa troba una ampolla de ginebra. Prepara un parell de gintònics, que beuen d’un glop. “En prenem un altre?”. “D’acord, d’acord”.
© JC Roca Sans 2009
PINTURA – CEMENTIRI DE PASTERES
PINTURA – MAGREB
DIBUIX DIGITAL
RELAT
DIBUIX DIGITAL
PERSONATGES
DIBUIX DIGITAL
PASTERES