MILLORS DIES PER MOIRA
Introducció
A principis de setembre del 2015, una imatge va canviar la percepció que el món tenia del drama dels refugiats de la guerra civil de Síria. La fotògrafa turca Nilüfer Demir es va trobar de sobte amb el cos d’un nen que surava, mort, a la platja de la turística Bodrum. Mentre la policia retirava el cadàver, la fotògrafa va efectuar varies captures que mostraven fredament al portador d’una mort impròpia, injusta i insuportable.
Estem acostumats a la banalització constant amb que la industria de la ficció tracta la mort i el dolor extrem. Però es tracta d’una violència consensuada, pactada, convencional, mentre que el cos d’un nen mort estès a terra es troba fora d’aquestes convencions. Es, per dir-ho d’alguna manera, una violència violenta, que actuant com a frontera simbòlica d’allò que seria comprensible va fer que molta gent es preguntés, com s’ha pogut arribar a aquest punt ?
Una de les moltes persones en les que aquesta imatge va despertar un procés inevitable d’empatia va ser la canceller Angela Merkel que pocs dies desprès va proclamar que Alemanya estava disposada a acollir tants refugiats com volguessin anar-hi. Aquella decisió va provocar involuntàriament l’efecte crida i en els mesos que van seguir, vuit-centes mil persones apilades per les màfies en pasteres sobrecarregades, van travessar les escassos kilòmetres que separen la costa turca de les illes gregues més properes. Molts ho varen fer pel canal que separa Ayvacik de Lesbos. Quatre mil van morir ofegats. El petit Aylan Kurdi, va ser un entre els molts que van deixar-se la vida al mar, però la soledat extrema del nen, estès a la sorra, ja havia agafat vida pròpia.
© JC Roca Sans
PINTURA
Aylan Kurdi
Bocetos
Making off
Els desembarcaments
Making off
Memòries de Lesbos
Dibuixos horitzontals
Dibuixos verticals
JC ROCA SANS
Exposició Ulled Asociados
Febrer 2017
