CADAQUÉS (CATALUNYA). LA PEIXERA DE LES VANITATS
Fragment del relat homònim de Joan C. Roca Sans
El dia abans de recollir l’exposició em disposava a fer més tomes de vídeo per muntar un documental, però no ho veia clar i vaig demanar un miracle.
–Oh. Aquesta és la Mohny! La que més m’agrada és la Sali, és cla–va–da. Mira, si és la Tatú amb el seu cabell roig! I com balla!– anava dient la Mami amb el seu accent japonès i senyalant els quadres amb el dit.
Era el miracle que jo havia demanat. Tan aviat la vaig veure flanquejar la porta vaig imaginar el vídeo. Aquesta dona japonesa petita i de cara rodona, tocada amb una gran gorra, parlant amb mitja rialla, anava resseguint els personatges dels quadres. No calia res més, el vídeo estava muntat. I és que jo ja m’havia acostumat a creure en els miracles i quan dic això em refereixo a pensar que tot és possible amb l’única condició que hi creguis.
He sentit a dir a molta gent que aquest poble ja no és el que era. Mentida. Jo he viscut a Cadaqués moltes de les millors experiències de la meva vida al llarg de trenta anys i sempre dic: “No, Cadaqués no canvia, és bàsicament el mateix, els que canviem som nosaltres”.
Vaig començar aquest relat amb l’arribada de la Mohny i l’acabo parlant de miracles. Cadaqués transforma a les persones. A vegades atrau gent amb problemes i poden passar dues coses, o vas cap avall o te’n surts, dues opcions que són la cara i la creu d’una mateixa moneda.
Tot depèn de la sort i la capacitat que tingui cada ú per re– inventar-se.
© JC Roca Sans
PINTURA
Petit format
Gran format
ESCULTURA DIGITAL
JC ROCA SANS
Spirit of Cadaqués
ATRAPAR LA VIDA
Pintures a l’oli, escultures de fusta lacada i impressió digital sobre marbre i metacrilat. Projecció del documental “Dotze dones a Cadaquès” de David Castro
Exposició a la Societat l’Amistat Sales d’exposició del Casino de Cadaqués Plaça Dr.Trèmols nº 1. Tel 972 258800
Exposició oberta de l’1 a l’11 d’abril de 2015 Horari matins de 10 a 1h i tardes de 4 a 8h
INAUGURACIÓ DIVENDRES 3 D’ABRIL A LES 7 DEL VESPRE www.rocasans.com
NOTA DE PREMSA
Quan encara no s’ha apagat el record de l’exposició que la Societat l’Amistat va programar a l’estiu de 2012, Joan Carles Roca Sans (Barcelona 1946) torna amb aquesta mostra per descobrir-nos que Cadaqués, per si algú en dubtava, té vida després de l’estiu, transformant-se en la matriu on es gesten experiments artístics de tota mena, que fan que aquest poble sigui un lloc especial i diferent de tots els altres.
Roca Sans, que viu a Cadaquès de manera intermitent des de fa més de trenta anys, utilitza les situacions viscudes a l’hivern de l’any passat com a pretext immediat per crear un univers perceptiu de relativa simplicitat, impacte i potència expressiva amb l’ús de colors plans, formes tancades i arrodonides encerclades per línees contundents, característiques comunes als seus quadres de la darrera dècada.
Els apunts de la sèrie que acull aquesta exposició fan un intens recorregut per la galeria d’art d’en Patrick Domken, els locals de can Shalabi, el Brown Sugar o les festes del poliesportiu… per acabar convertint-se en quadres fets amb el propòsit declarat d’atrapar la vida per entendre-la millor.
Quan varen anar més enllà de l’avantguarda, els pintors postmoderns no volien ni podien rebutjar la tradició, perquè les darreres conquestes de la modernitat ja eren tradició. Pintors com Roca Sans, formats a Belles Arts a finals de la dècada dels setanta, ho han respectat tot i al mateix temps ho han qüestionat tot, desconfiant de qualsevol que oferís veritats absolutes, completament conscients que l’absència de referents és el que caracteritza l’art contemporani.
Tot i que es poden inscriure dins l’art Pop, aquestes pintures no s’apropien d’imatges alienes, sinó que parteixen de l’observació i interpretació directe de situacions viscudes, amb la qual cosa prioritzen l’expressió personal i l’aventura creativa.
JC ROCA SANS
Cal examinar sa proposta artística de JC ROCA SANS (Barcelona 1946) a la llum de sa seu coherència interna, ja que és un artista que va viure de primera mà a Alemanya i als EUA ses experiències postmodernes des vuitanta i que, malgrat això, o potser gràcies a aquest fet, sempre ha construït es seu llenguatge, no a partir de llicències representatives, sinó de conviccions pròpies, dibuixant i pintant la vida, l’amor i la mort com a temes recurrents, en un intent d’oferir una visió personal de la condició humana.
ITINERARI DEL PROJECTE. MOSTRES PRESENCIALS 2007-2015
- Siros. Retorn al mar dels déus. Apothiki Foundation. Paros. Grècia.2007
- Malta. Els papers de Shcermerhorn. Torre castell de Palau–sator. S IX. 2009
- Tànger. Els fills de l’Estret. Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí 2010
- Patmos. Janus Bifront i l’Apocalipsi. Museu d’Escultura Contemporània. Fundació Vila Casas. Palafrugell. 2010
- Nicòsia. La ciutat dividida. Museu de fotografia contemporània. Fundació. Vila Casas. 2011-2012
- Dubrovnik. El setge. Museu de pintura contemporània. Fundació Vila Casas. Barcelona 2011-2012
- Carloforte. Gent d’almadrava. Societat l’Amistat. El Casino. Cadaqués. 2012
- Siracusa. Lucía Luca i l’arquitecte alemany. Castell de Benedormiens. Castell d’Aro 2013
- Lampedusa. Rebel·lió al sud del Sud. Atrium Torroella. Castell de Bellegarde. 2015
- Cadaqués. La peixera de les vanitats. Societat l’Amistat. El Casino. Cadaqués. 2015
LA MEVA AMBICIÓ…
La meva ambició sempre ha estat atrapar en imatges la vida per mirar d’entendre-la millor, com aquell que escriu un diari. Els darrers anys busco crear un univers perceptiu de relativa simplicitat, impacte i potència expressiva, amb l’ús de colors plans, formes tancades, insistència en les línies corbes i arrodonides. Tots els meus quadres representen situacions viscudes, mai inventades, amb el propòsit de prioritzar l’expressió personal i l’aventura creativa.
Joan Carles ROCA SANS
