TÀNGER (MARROC). ELS FILLS DE L’ESTRET
Fragment del relat homònim de Joan C. Roca Sans
Tirguis fou fundada pel gegant Anteu, fill de Posidó, déu del mar, i de Gaia, deessa de la terra. En la mitologia grega Marroc fou descrit com un edèn mític. Ara, els seus fills han d’emigrar.
El cant sostingut d’un gall va treure Driss dels seus pensaments. Es va adonar que duia hores aixecat i el sol ja havia tenyit d’ocre i blau les cases de la medina. De tant en tant, una dona sortia per retirar la roba exposada al sol al terrat. A baix, als costeruts carrers que pujaven del port fins a la Casbah, els homes prenien te i recordaven el passat. Els comerços desplegaven els seus productes a l’espera dels primers turistes que, procedents de la Costa del Sol, s’escamparien per la vella ciutat i acabarien comprant algun record de la visita. La conversa dels tangerins, sempre oberta al foraster, barrejava la rutina del comerç -animada amb l’expectativa d’un regateig favorable-, amb el convenciment que els bons temps tornarien a aquella ciutat que tant sabia de les anades i vingudes dels pobles que l’havien transitat. Tànger, la blanca, la que mai havia deixat de fascinar, es despertava al caire de la mar com una gavina posada al llom d’Àfrica.
A l’est de la Casbah, altres nens, de la mateixa edat que Driss, es gronxaven a la reixa que enarcava la vista al mar. La meitat dels barrots havien desaparegut, recordant l’absència dels que eren fora. Els que quedaven, estaven tan torçats com el destí dels que havien fracassat a l’anhelada travessia. Fora muralla, Driss, assegut al formigó que sobresortia del penya-segat, la mirada perduda en la costa de Tarifa, va tornar a capbussar els somnis dins les aigües de l’estret. Més lluny, dins el mar, una vella dragadora i un vaixell de càrrega fondejat en roda semblaven esperar l’arribada del ferri d’Algesires.
Ahmed arribava en el Comarit de les tres per parlar d’una feina amb el pare del noi, mentre que la mare miraria a un altre costat, per ignorar que Driss potser hauria d’emprendre la perillosa ruta enganxat al xassís d’un camió. A partir d’aleshores canviarien moltes coses en la vida dels dos.
© JC Roca Sans 2008
PINTURA
DIBUIX DIGITAL 1
DIBUIX DIGITAL 2
EXPOSICIÓ AL
MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA
A Can Quintana. Torroella de Montgrí (del 2 de juliol al 29 d’agost de 2011).
VIDEO i FOTOGRAFIA
NOTA DE PREMSA
L’aroma del gessamins
El Museu de la Mediterrània exposa el treball “Tànger. L’aroma dels gessamins”, de l’artista Joan Carles Roca Sans
Una de les constants de la recent immigració musulmana és que, quan els nouvinguts confirmen que la realitat europea no és com se la imaginaven i senten l’alienació i la soledat en la seva pell, es veuen empesos a redescobrir en terra d’acollida el valor de l’islam i les seves arrels.
“Tànger. L’aroma dels gessamins” proposa una reflexió sobre la identitat i el desarrelament. Pretén mostrar que ningú no emigra perquè vol, sinó perquè s’hi veu obligat i mostra, amb el recurs de la pintura analògica, el dibuix digital, l’escultura i el vídeo, les dues cares de l’emigració: la realitat d’allò que es deixa i la incertesa del que es pot trobar al final del camí.
